Joves (per a bon cinema, el català)

El passat mes de gener, es va estrenar al cinema París la primera pel·lícula catalana de l’any. Joves, una fugida al no res relata una triple història que entrecreua als seus personatges. Tres són els protagonistes del film: en Jordi, la Cristina i en Pau, i hi ha entre ells algun vincle que els relaciona. En Jordi, germà gran d’en Pau, treballa en una agència borsària i té per cap al pare de la Cristina. Aquestes tres cares, es creuaran al llarg de la pel·lícula en una història que barreja el frenesí amb les drogues, el sexe i l’alcohol i que reflecteix aquesta actitud ambiciosa i de ganes de menjar-se el món pròpia de la joventut del moment.

La cinta, codirigida per Ramon Térmens i Carles Torras, presenta una proposta arriscada i nova al cinema català, que posa de manifest que la nostra indústria llança a la gran pantalla, cada vegada més, pel·lícules de millor qualitat. El que més sorprèn és la capacitat dels directors de projectar una mirada fidel i versemblant de la joventut d’avui dia, sense que l’enfocament quedi condicionat per la visió que pogués tenir un adult. Estem enfront d’un bon guió, amb un gran repartiment i fins i tot un muntatge treballat però en el que hi ha alguna cosa que falla. Potser sigui aquesta intenció de transgredir que no acaba de quedar polida, el quedar-nos amb la sensació que alguna història es perd pel camí o, sobretot, el topar de cop i volta amb un desenllaç massa ambigu, que deixa a l’espectador endropit a la seva butaca, sense saber si ja ha arribat el moment d’aixecar-se.

LA GENT OPINA Per a ser un dia laboral el cinema és bastant ple. Al acabar la projecció ens apropem a diversos espectadors amb la finalitat de saber les seves opinions sobre la pel·lícula. Primer abordem a la Laia i la Maria. Segons elles “s'haurien de potenciar més les produccions catalanes“. En general la pel·lícula els ha agradat però el final “l´hem trobat massa penjat”. En aquest sentit, Bernat ens comenta que ”confies que tornin a la primera història i, de cop i volta, apareixen els títols de crèdit. Esperes una resolució de les històries que no arriba”. Liliana coincideix en que “et quedes amb les ganes de saber que els passa als personatges”. Afegeix tambè que ha hagut trossos que li han semblat “massa llargs” encara que qualifica el film de “molt correcte”. El més enfàtic és Cessar: ”la censura no només ens ve de Walt Disney”. S' explica: ”els exhibidors es van negar a projectar la pel·lícula en la versió catalana. Només hi ha dues sales a Barcelona que respecten la cinta original”.

A grosso modo Joves, excepte el final, ha agradat bastant però destaca un desig unànime: més diners per al cinema català. Ens sumem a la petició