Million Dollar director

Després de sorprendre' ns en 2003 amb Mystic River, Clint Eastwood ens torna a delectar amb una altra brillant pel·lícula: Million Dollar Baby, la història d' una boxegadora. A diferència d'aquella, en la que Eastwood només va exercir com director, aquesta vegada ho veiem en escena, protagonitzant un dels papers principals, encarnant al personatge de Frankie Dunn, un reconegut i prestigiós entrenador de boxa. Frankie té com norma infrangible no entrenar a noies, però Maggie serà l'excepció que trenqui la regla. Ella és una jove de 32 anys, cambrera per necessitat, que lluitarà per complir una de les seves metes: enfrontar-se sobre el ring a les millors i guanyar el campionat mundial. Un tercer figurant del relat, paper essencial, és Eddie Scrap (interpretat per Morgan Freeman), un boxador retirat que s' encarrega de mantenir el gimnàs en ordre. Eddie és el personatge judiciós, reflexiu, que aprofundeix en pensaments discursos filosòfics. Estem acostumats a veure últimament a Freeman amb aquest registre de personatge, serà que respon bé a aquest perfil.
El secret de l' èxit de Million Dollar Baby, radica en la riquesa de les seves subtrames, la complexitat dels seus personatges i en el gir tan potent que la història fa a mitjan pel·lícula. Eastwood aconsegueix fer un bon film en el qual aconsegueix urdir, al fil d'un desenvolupament aparentment convencional, una sèrie de temes que són els que en realitat constitueixen l' estructura medul·lar de la pel·lícula, amor, vida i mort, d' una manera que assoleix emocionar-nos i fer-nos reflexionar. I això només està a l 'abast dels grans realitzadors.

LA GENT OPINA. Mare meva, quina pel-licula! Sortim del cinema gratament sorpresos i, al fer-ne un cop d' ull a la resta del públic, ens adonem que no som els únics. Durant tota la projecció s' ha mantingut un respecte absolut a la cinta. Captivació en estat pur. Sentiments a flor de pell i una opinió unànime: “És la millor pel·lícula de l' any”.
Mercedes ens comenta que “encara que hagi sortit trist del cinema és excel·lent, fascinant i molt humana”; una opinió compartida entre molts dels espectadors. Trobem a David, un entès en cinema que ens augura que el film “està cridat a convertir-se en clàssic” i afegeix: ”no hi ha qui li discuteixi l´ Oscar a Millor Director a Clint Eastwood”. Seguint amb els premis, un enèrgic Edu (“que es noti que sóc basc!”) s' alegra “que s' imposés a la comercial El Aviador”. A la seva amiga Sandra li ha “agradat molt però el final m' ha deixat un poc p´allà. Ara entenc perquè es parlava tant del gir de la trama”. Nosaltres no ho rebel·larem!
En general, impressionant, imprescindible o extraordinària són els adjectius que més es van repetir entre rostres de fascinació per part de la gent entrevistada i encara volent trobar opinions menys entusiastes, no ho vam aconseguir. Si la van a veure sabran la raó.