Benvinguts a "Hospiwood"

Potser pesi en excés en l’ànim d’alguns el registre habitual en el qual el codirector (al costat de Juan Cruz) del film Tapas, José Corbacho, sol prodigar-se en el mitjà televisiu, com per a atrevir-se a donar el pas d’assistir al seu debut com realitzador en la gran pantalla. Serveixi d’estímul als escèptics saber que el seu paper habitual de còmic-còmic, a mig camí entre allò hilarant i bufonesc, queda en aquesta ocasió completament relegat, ja que malgrat que Tapas no menysprea el to amable i humorístic (que no paròdic o risible) no són escassos els moments i situacions amargues que planteja la pel·lícula. Sense pedanteries ni excessos pretensiosos, amb una manera de narrar proper al costumisme i una singular habilitat per a equilibrar emoció i entreteniment, Tapas va teixint una d’aquestes històries corals, en les quals els somnis individuals i col·lectius, les renúncies i els desitjos, les frustracions i les alegries, els fracassos i les conquestes, sempre des d’un plànol profundament humà i quotidià, es converteixen en protagonistes. Pel·lícula de personatges, sens dubte, però també pel·lícula d’escenaris – amb l’Hospitalet natal de Corbacho com marc general- retratats sense complaença, encara que tal vegada amb un besllum de nostàlgia, bé amidada, sense caure en sentimentalismes estèrils i embafadors. La vida al natural, amb els seus personatges de carn i os, amb les seves incerteses i les seves contradiccions. La vida al natural, sense focs d’artifici. La vida tal qual, amb la seva misèria i la seva grandesa a coll.
Com tantes altres coses.


LA GENT OPINA. L'òpera primera del televisiu Jose Corbacho ha suscitat moltes positives opinions de les persones amb les que hem parlat. A Mireia li ha semblat “molt entranyable. He sortit molt satisfeta del cinema”. De tot el que ha vist es queda ”amb la història del matrimoni vell. És una relació molt romàntica i bonica”. El seu amic David ens contesta amb una enfàtica queixa que “se m'ha fet molt curta!”. La veritat és que tots li vam donar la raó. L'hora i mitjana de metratge ens va saber a poc.
Seguim el nostre cinèfil pelegrinatge i visualitzem l´Eva, una dona d'aspecte bohemi que ha sortit sola de la sala (“no em posava d'acord amb la meva parella i ell s'ha anat a veure altra”). Ens comenta “l'afecte que li agafes als personatges. Són històries del carrer que aconsegueixen que t'identifiquis amb algun dels protagonistes”. Helena (una tocaya!) ens aconsegueix fer un breu i bon resum sobre el film: “un guió ple de tendresa, comèdia i amargor”, i ens demana que des de la nostra revista recomanem “Tapes” ferventment. Doncs això, que no us la perdeu!.