Històries d´Obaba

Basada en la novel·la Obabakoak de Bernardo Atxaga i dirigida per Montxo Armendáriz, Obaba narra la història dels habitants del poble del mateix nom, el nexe del qual és Lurdes, una estudiant d’audiovisuals que pretén captar les seves vides amb una càmera de vídeo. A través d'ella l’espectador coneixerà (massa lentament, potser) les passions, enveges i violència que formen part del dia a dia dels seus habitants.
Armendáriz ja va adaptar en el seu moment una altra novel·la de l’autor, Històries del Kronen, protagonitzada per Juan Diego Botto i que també surt a Obaba. Aquesta vegada la història i el lloc són totalment diferents. S’acosta més a Secretos del corazón, un altre fantàstic film d'Armendáriz l’estil del qual s'assembla molt al d´Obaba, amb els seus bonics paisatges i la vida rural com a marc principal. Ambdues cintes capten molt bé els secrets dels seus personatges, ben amagats sota mirades, gestos i actituds. Però en el cas d´Obaba hi ha una cosa que falla: no emociona. Malgrat que les dues pel·lícules van tenir l’oportunitat de viatjar a Hollywood (amb Secretos del corazón ho va aconseguir encara que Sharon Stone va donar el premi a una altra) aquest any hi ha una cinta que farà ombra a totes les candidates. Ningú no podrà vèncer a Los chicos del coro.

LA GENT OPINA Que Obaba hagi estat triada com a candidata espanyola per optar a l´Òscar no significa que l’hagi de veure més gent. Com a mostra un botó. I és que aquest fet sembla que no ha animat gaire al públic . Per aquesta raó m’he vist obligada a esperar als espectadors del film en diverses sessions i així disposar d’un mínim de comentaris.
Una parella que comparteix l’afició per la lectura de Obabakoak, Cristina i Manel, em comenten que la cinta els ha semblat “arriscada, valenta i bonica encara que redueix la riquesa literària de l’obra original”. En aquesta mateixa línia es troba la Raquel qui creu que “la pel·lícula pot animar a llegir el llibre però destrossa l'univers màgic de Obabakoak”. El comentari de Raquel ho corroboren Javier i Oscar, dos amics afeccionats al cinema espanyol. D’altra banda, Laia i Joan es queixen que “és una mica desconcertant i lenta” i Pere comenta el mateix encara que “la història m’ha agradat. No està malament”. Sobre la seva selecció per a optar a l´Oscar considera que “és injust perquè Princeses és molt millor”. Potser el gran ridícul que va sofrir l’Acadèmia del Cinema Espanyol al 2003 hagi tingut alguna cosa a veure en aquesta elecció. Qui sap…